Els Oblidats comtes de Cerdanya : 798-1117 / Joan Blasi Solsona
Blasi i Solsona, Joan


2a ed.
Sant Vicenç de Castellet : Farell Editors, 2024
280 p. : il., map., taules ; 24 cm (Nostra història, 1) 
ISBN 97817116897

"Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117)", és l'única obra monogràfica sobre les comtes privatius de la Cerdanya, comtat que arribà a abastar uns dominis que anaven des de Tàrrega i Cervera pel sud, fins a prop de Foix i Carcasona, pel nord. El llibre pretén recuperar la memòria sobre els comtes, que juntament amb els seus parents comtes d'Urgell, Carcassona, Barcelona, Girona, Besalú, Rosselló i Empúries, ens expliquen els orígens del que s'anomenaria més tard Catalunya. L'època estudiada va del 798, quan es nomenà el primer comte, Borrell I, per Lluís el Pietós, fins al 1117, quan Bernat Guillem deixà el comtat al seu cosí, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III el Gran. Durant aquest període se succeïren 15 comtes, i una trentena de vescomtes, inclosos els del Berguedà i Conflent, sota el domini dels comtes cerdans. Un apèndix de mapes i de fotografies, i uns quadres genealògics ens ajuden a situar i conèixer millor aquest important comtat pirinenc. (Editorial).

Els Oblidats comtes de Cerdanya : 798-1117 / Joan Blasi Solsona ; pròleg de Pierre Ponsich
Blasi i Solsona, Joan


Bellver de Cerdanya : Ajuntament de Bellver de Cerdanya : El Farell, 1999
279 p. : il., map., taules ; 24 cm (Nostra història, 1) 
ISBN 8493041815

"Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117)", és l'única obra monogràfica sobre les comtes privatius de la Cerdanya, comtat que arribà a abastar uns dominis que anaven des de Tàrrega i Cervera pel sud, fins a prop de Foix i Carcasona, pel nord. El llibre pretén recuperar la memòria sobre els comtes, que juntament amb els seus parents comtes d'Urgell, Carcassona, Barcelona, Girona, Besalú, Rosselló i Empúries, ens expliquen els orígens del que s'anomenaria més tard Catalunya. L'època estudiada va del 798, quan es nomenà el primer comte, Borrell I, per Lluís el Pietós, fins al 1117, quan Bernat Guillem deixà el comtat al seu cosí, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III el Gran. Durant aquest període se succeïren 15 comtes, i una trentena de vescomtes, inclosos els del Berguedà i Conflent, sota el domini dels comtes cerdans. Un apèndix de mapes i de fotografies, i uns quadres genealògics ens ajuden a situar i conèixer millor aquest important comtat pirinenc. (Editorial).

Els Pobles bàrbars i la gènesi goda de Catalunya : fragments de la història d'Europa / Joan Blasi i Solsona ; [pròleg per Marta Sancho i Planas]
Blasi i Solsona, Joan


Sant Vicenç de Castellet : Farell Editors, 2009
172 p. : il., map. ; 24 cm (Nostra història, 13) 
Bibliografia. Notes i fonts.
ISBN 9788492811052

Per conèixer els orígens de Catalunya ens hem de remuntar als pobles bàrbars/germànics i, d'entre aquests, en especial als francs i als gots -visigots. Els reis francs carolingis nombraren els primers comtes de la GOTHIA des de finals del segle VIII, com Borrell I (798). Els gots -visigots- establerts a Aquitània des del 418 es traslladaren majoritàriament al Narbonès i als vessants del Pirineu Oriental com a conseqüència de perdre la batalla de Vouillé (507) contra els francs, territoris que durant més de 400 anys passaren a denominar-se GOTHIA, d'on deriva GOTHOLONIA Catalunya.

El Castell de Bellver de Cerdanya : una fortalesa de frontera entre França i Espanya / Joan Blasi Solsona
Blasi i Solsona, Joan


Bellver de Cerdanya : Ajuntament de Bellver de Cerdanya : Farell, 2002
164 p. : [10] p. de làm. (Nostra història, 3) 
ISBN 8495695146

Una Nova proposta sobre el lloc on morí el valí de la frontera nord: Munnuza / Joan Blasi i Solsona
Blasi i Solsona, Joan


En: Ceretània. [Bourg-Madame ; Puigcerdà], núm. 5 (2007) , p. 33-38 : il.
Resum bilingüe català-francès.

Amb l'arribada dels musulmans a la península Ibèrica l'any 711 desapareixen les fonts d'informació habituals, que fins a aquell moment eren les produïdes per les aristocràcies més cultes, és a dir, les eclesiàstiques. Les noticies sobre el que passa a la nostra terra (la Gothia) s'hauran de buscar, a partir d'aleshores, en les cròniques franques i musulmanes, ja que al nostre país ens quedarem sense historiografia pròpia rellevant fins a l'aparició dlis Gesta Comitum Barcinonensium de finals del s. XII, ofegats pels dos grans poders emergents: l'Imperi Carolingi al nord i l'Emirat i després Califat de Còrdova al sud. Disposar d'un manuscrit corn és la Crònica del Pacense que va del 611 al 754, és com trobar una perla al desert, i aquest article intenta aportar dades sobre el lloc on morí un dels protagonistes de dita crònica.

Aproximació a la data de la primera ocupació de Barcelona pels musulmans i la descripció del Pirineu oriental pel gran geògraf Al-Idrisi / Joan Blasi i Solsona
Blasi i Solsona, Joan


En: Ceretània. [Bourg-Madame ; Puigcerdà], núm. 4 (2005) , p. 55-63
Resum bilingüe català-francès.

L'article té un doble objectiu. En primer lloc, relativitzar l'error geogràfic del geògraf Al-Idrisi (1100-1166), quan afirmava que per anar de Còrdova a Barcelona calia passar pels Pirineus, fet que li feia ubicar aquesta ciutat al vessant nord de la serralada. No obstant això, aquesta afirmació podria correspondre a una veritat històrica, ja que diverses fonts, tan àrabs com cristianes, porten a creure que Barcelona i Girona foren ocupades per la primera onada d'invasió sarraïna iniciada el 711, després de la presa de Narbona (720) amb atacs procedents del nord, de manera que era necessari passar pels Pirineus. El segon objectiu és fixar la data de l'ocupació de Barcelona pels musulmans l'any 720 o 721, en comptes dels voltants del 712.

Sunifred I, anomenat l'extraordinari / Joan Blasi Solsona
Blasi i Solsona, Joan


En: 117306 IX Assemblea d'Estudis sobre el Comtat de Besalú. Vol. 1. Olot : Amics de Besalú, 2003. p. 31-43

Bibliografia. Notes. Inclou apèndix documental.